Coses reals, coses rodones
Aquesta imatge l'he treta de la pàgina de Clara Andrés, i de nou, sembla com una imatge que podria haver triat jo. I de nou, una imatge que parla de coses petites, d'eixes que tant ens agrada parlar. I segurament ara parlaré sobre coses que ja he dit, però no m'importa tornar a escriure, ni a la gent tornar-les a llegir. Perquè fan sentir feliç. Feliç i prou.
Estem de Magdalena, i jo amb dues angines com dos magdalenes :-) Però és iwal... anit ja vaig fer penitència, i avuí a la marxa! No pot ser. Una de les coses que més m'agrada de Magdalena és que durant el dia, en lloc de fer olor a vi i merda com en altres festes, fa olor a calamar! El calamar, com les coses bones, també és rodonet.
La cançò "Hui fa vent" (Clara Andrés, de la peli Dies d'Agost). És de les meues preferides:
"Hui fa vent
i corre l’oratge.
Li diu la roba estesa a les persianes.
Li diu la roba estesa a les persianes.
I camine sense pressa,
camine sense pressa, larala,
sorpresa pel circuit d’alguna fulla seca.
Li pregunta qui passa el balcó a la maceta"
I això, camine sense pressa, encara que siga Magdalena. I intente no agoviar-me si la gent vol anar més ràpid. Perquè algun dia, quan ja estiga preparada, començaré a caminar més ràpid. Però només tal volta, perquè si ara tanque els ulls, i tracte d'imaginar què volia "ser" o com m'imaginava als 25, no atinaria en res! Però segur que si als 50, em torne a trobar en aquest pensament, tampoc atinaria en res. I això és el que m'agrada, no haver tingut una vida programada i quadrada, sinó en petites coses d'aquestes que caben en un cercle, en un café i un cendrer, en una cistella de roba, en un plat de cacaues i una cervesa. Eixes coses sempre formaran part de mi. Sense aristes, sense pics en els que fer-se mal, que puguen rodar i rodar i rodar... Rodonetes, petites i boniquetes.
Avuí estic un poc trista perquè en Magdalena he tornat a sentir la ràbia de no poder dividir-me més. Però bé, amb unes tapes al mesón tot se m'ha passat... Sóc super-fartó de tapes, no ho puc evitar... Per què no ens alimentem de tapes? (tapes també rodones, per cert): de ensaladilla, de calamars, de braves, de croquetetes, de tot! Aish... i de morro... que ací el morro és super difícil de trobar... Sempre allò bo, engrossa i és dolent per a la salut, i tal... però jo crec q una fartà de vegada en quan, és com qui fa puenting o trecking o merding... és com un risc (no?). Doncs jo m'ho prenc com un esport, l'esport de magdalena. I la paella, tan rodona ella? Jo no diria "concurs de paelles", això és una Olimpliada!
I com me'n ric soles i amb el frenadol... Després de tot, jo també sóc arrodonida, i m'encanta rodar i rodar i rodar.
